Quan es tanca una porta, s'obre una finestra.

De tant en tant, a la vida, hi ha moments que has de tancar una porta, una etapa de la vida. Sovint això és un fet relativament traumàtic. Però també és cert que després de tancar una porta, sovint també s'obre una finestra amb la qual no comptaves (o sí), però que et compensa. Doncs bé, avui tanco una etapa d'autònom. Alguns ens diuen emprenedors, que sona molt millor. Però els que sabem de què va, en diem desgraciats.

A mi se m'ha obert una petita finestra amb la formació, amb la qual gaudeixo molt, dins la Fundació Pere Tarrés, i faig el pas de deixar aquesta vida de declaracions trimestrals i anuals. Una vida de fer de tot per l'empresa: de noi (o noia) dels encàrrecs, d'informàtic, d'empleat de la neteja, de comptable i de gestor. I em dedicaré a la formació en temes tecnològics. I a la música, que tenia un pèl oblidada!

Seguiré publicant cosetes en aquest blog sobre els temes que m'interessen i que cregui que puguin ser d'interès per algú altre. Seguiré col·laborant en els projectes de programari lliure i comunitats de coneixement lliure que tant m'apassionen. Seguiré treballant per la llibertat del meu país. Bàsicament, seguiré fent el mateix que feia fins ara, però amb menys incerteses i menys angúnies.

Així doncs, no és un "adéu per sempre". No és ni tan sols un adéu, només un (lleuger) canvi de direcció. Si necessiteu que us ajudi en alguna de les coses que se'm donen més o menys bé, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi i, amb molt de gust, faré tot el que estigui a les meves mans: sigui aconsellar-vos una solució web lliure o fer l'edició d'una partitura.