Una proposta de participació per a Esquerra

Esquerra Republicana de Catalunya és un partit que es ven com un partit assembleari, que afavoreix la participació de la seva militància en les decisions del partit. I és cert que la seva militància s’organitza en assemblees locals, comarcals, regionals i nacionals que discuteixen de política, però vol dir això que la militància participa de les decisions del partit? Si això és així, quin nivell d’incidència té, la militància, en les decisions del partit? Segurament la militància «de tota la vida» té clares les respostes, però els militants més novells, com jo mateix, no ho tenim tan clar. Després d’un petit procés d’investigació que vaig emprendre tinc unes respostes formades, i també una proposta, però abans de fer-la saber, explicaré quina ha estat, aquesta investigació, i quins n’han estat els resultats.

Amb una prèvia: segurament hi haurà algú que em dirà allò de l’«això no toca» i hi afegirà, o no, un «ara toca govern efectiu» o «compta el país, no el partit». I jo crec que justament perquè el primer sempre és el país, cal un partit fort, honest i àmpliament «compartit» per la militància, és a dir, ens cal un partit com el país que volem fer. Altrament no sembla tenir cap sentit voler construir un país mitjançant un partit que no comparteix, i exerceix, els mateixos valors que vol impulsar en el país.

INVESTIGACIÓ

El procés d’investigació, molt simple, ha consistit a revisar tots els documents reglamentaris d’Esquerra que he tingut a l’abast. Trobareu la majoria d’aquests textos a https://www.esquerra.cat/ca/textos-basics. (Trobareu l'enllaç dins l'apartat del Portal de Transparència -> Informació política i organitzativa del web d'Esquerra)

La revisió dels documents ha consistit en fer-hi una recerca de qualsevol paraula relacionada amb participació (com participar, les seves conjugacions, i participatiu). Feta la recerca, es tractava de llegir el context en el que apareixia la paraula trobada per fer-me una idea de quina manera està regulada la participació en aquests documents. Podeu veure el resultat d’aquesta recerca en el document adjunt, on hi indico la pàgina del pdf del document reglamentari concret en la que apareix la paraula i un extracte del text. Els documents usats en aquesta recerca han estat els estatuts, codi ètic, codi de conducta, declaració ideològica, pla per la igualtat, reglament de règim intern i estatut del simpatitzant.

També he revisat l’esborrany de la Ponència Política d’enguany i la del 2013, pel que fa als aspectes de la participació, així com el Reglament de funcionament de la Conferència Nacional, el Reglament de les Eleccions Municipals Barcelona 2019 i el Reglament de les Eleccions Municipals 2019. Els podeu trobar tots a la xarxa amb una cerca al Google.

CONCLUSIONS

Vet aquí algunes de les conclusions que es poden treure d’aquest mini-procés d’investigació:

1. La paraula participació agrada molt. És una paraula, i els seus derivats, que apareix moltíssim en tots aquests documents. I apareix en frases molt ben sonants, de grans pretensions, com ara: «Qualitat democràtica i participació: un tret distintiu d’Esquerra Republicana és la seva acció coherent amb els valors republicans que propugna, com la participació directa de tota la militància en la presa de decisions.» (Estatuts, Article 5, Principis). O també: «...cal fer pedagogia perquè la ciutadania no només participi a l’hora de votar i escollir els seus representants...» (Declaració ideològica, pàg. 22). O: «En la mesura que el republicanisme defensa una ciutadania «forta», reivindica també procediments de participació i un estricte control sobre els governants, que tenen bàsicament una funció representativa.» (Ponència Política, pg. 40)

2. Malgrat el gran nombre d’aparicions i les grans frases, la seva traducció en normativa per a «la participació directa de tota la militància en la presa de decisions» tendeix a ser nul·la. Apart d’una única excepció que comentaré en el proper punt, no hi ha cap normativa concreta que reguli la participació de la militància en aquesta presa de decisions. En tots aquells casos en què es va més enllà d’assignar un dret de participació a la militància, als simpatitzants o amics en un procés o un altre, sempre es deixa la concreció del «com» per a un reglament específic del procés (sigui la participació en una Conferència Nacional o en unes primàries). El cas, però, és que a la normativa bàsica d’Esquerra no es concreta aquesta participació. 1- L’única excepció en la que es concreta mínimament la participació de la militància és en la jornada electoral del Congrés Nacional (Estatuts, pg. 37), en la que es marquen uns terminis de convocatòria i poca cosa més. És a dir, només es marquen unes mínimes garanties de participació «a l’hora de votar i escollir els seus representants», però res més.

3. Pel que fa a les normes de participació que es deixen als reglaments específics, com per exemple el del funcionament de la Conferència Nacional o els de les municipals del 2019, tampoc acaben de concretar res sobre la participació que no sigui especificar qui pot participar. Fins i tot els terminis es deixen a criteri de les executives corresponents. Així tenim casos tan flagrants de manca de foment de la participació com el del termini de presentació d’esmenes a la Ponència Política. Algú pot entendre com pot ser que per esmenar el document més important que pot fer un partit polític, com el que marca les accions polítiques pels propers quatre o cinc anys, només es donin catorze dies?
4. En aquest sentit no em puc estar de comentar la gran quantitat d’esmenes presentades a la Ponència, unes 1500, que més que una mostra de la «gran tradició participativa» de la militància ho és de la manca de lligam entre les decisions de la direcció del partit amb l’opinió majoritària de les bases. D’altre manera hi hauria hagut una quantitat similar d’esmenes com en la Ponència del 2013: unes 400. No és això indicatiu que la direcció ha redactat una ponència molt allunyada de l’opinió de les bases? Si més no bastant més que la del 2013. I tot això malgrat les dificultats imposades a la militància amb un termini de presentació d’esmenes tan curt.
5. Finalment, doncs, queda palès que la normativa actual d’Esquerra deixa bàsicament en mans de les executives corresponents, locals, comarcals, regionals o nacional, el nivell de participació de la militància en els diferents processos de presa de decisions.
6. Una darrera conclusió: els documents reglamentaris d’Esquerra no parlen en cap moment d’eines per a afavorir la participació a distància, per exemple, o de cap organisme intern que permeti estudiar i fomentar la participació interna, malgrat viure des de fa anys en una societat altament tecnificada i conscient de la potencialitat de les noves tecnologies.
7. Encara una darrera, ara sí: aquest petit estudi mostra una gran incongruència entre l’ideari polític del partit de cara al país, que aposta fortament pel foment de la participació de la ciutadania, més enllà d’una participació en una jornada electoral, que permeti «controlar els governants», i l’aplicació d’aquest ideari dins del partit.

PROPOSTA

No puc deixar de fer una proposta per millorar el funcionament del partit. No puc deixar de fer-ho perquè confio i espero que Esquerra acabi tenint un paper important, com hauran de tenir altres actors polítics i de la societat civil, en la consecució de la llibertat política del meu país. Aquells que penseu que estic gastant tot aquest temps només per fer mal al partit, si us plau, estalvieu-vos-ho. Abans l’empraria en d’altres causes més productives.

Després d’arribar a aquestes conclusions, que podeu compartir o no, se’m fa molt evident que el més important a fer, per al foment de la participació de la militància en la presa de decisions del partit, no és res més que gravar «a sang i foc» les normes de participació en els documents reglamentaris del partit. No es poden deixar tantes coses en mans de les executives. És massa evident que el poder sempre tendeix a anar per lliure. O és que ho podem dir del país, que hem de «controlar el governants», però no ho podem dir del partit? Sí, hem de controlar les executives i deixar menys coses importants en les seves mans. O si voleu, han de tenir un marc més estret en el que moure’s. Per exemple, es poden marcar terminis amplis, no deixar-los en mans de les executives. Es poden crear organismes interns que les controlin i donin suport al militant en qüestions de participació. Es poden marcar directrius per a la participació delegada i/o a distància i asíncrona. Tot això, i molt més, es podria deixar escrit en una normativa bàsica. Perquè si ens creiem que la qualitat democràtica passa per una alta participació de la militància, quantitativament i qualitativa, no podem deixar de marcar directrius, posar límits i facilitar eines, al marge del que l’executiva del moment prefereixi.

Per tant, la meva proposta és promoure un procés, que hauria de ser participatiu, és clar!, de canvis i esmenes en els estatuts i altres documents normatius bàsics d’Esquerra que permetin, siguin quines siguin les executives del partit, nacional, regionals, comarcals o locals, que la militància sigui la que marqui el camí del partit.

I en aquest punt haig de deixar molt clar que no estic proposant, en cap cas, un canvi en l’actual executiva nacional. Ningú hauria de veure en aquest procés, que naturalment s’hauria de segellar en un futur Congrés Nacional, una oportunitat per fer un salt al poder. Aquesta no és la intenció d’aquesta proposta. Qui s’hi vulgui apuntar per això, perquè la proposta és oberta a tota la militància, si us plau, que se n’abstingui.

De la mateixa manera tampoc no voldria que ningú ho veiés com una oportunitat per a l’Executiva Nacional actual de maquillar els canvis per acabar deixant-ho tot igual. Aquesta proposta tampoc va d’això.

És per això que, malgrat que l’Executiva en pugui estar informada, no pretenc que es faci seu aquest projecte de transformació normatiu. Com tampoc ho ha de fer ningú amb deliris de poder. Aquest procés és de la militància. El partit és la militància. O si voleu, la militància és el partit. Així com el poble és el país i els governants en són «només» els seus representants. Aquest procés, doncs, l’ha de portar la militància i, tant de bo, amb el beneplàcit de la direcció del partit.

Us proposo, doncs, crear un grup de treball de militants interessats i interessades en promoure aquests canvis reglamentaris. M’agradaria rebre opinions i suggeriments vostres, idees sobre millores, exemples de coses que no han funcionat i que s’han d’evitar (en termes de participació), qualsevol cosa que me'n pugeu dir per a tirar endavant aquest projecte entre tota la militància, de manera honesta, per la millora del nostre partit, que en definitiva ha de revertir en la millora del nostre país.

Podeu deixar comentaris aquí sota (estan moderats) o enviar-me un correu mitjançant el formulari de contacte. En funció de la resposta rebuda, d’aquí a unes setmanes en podem tornar a parlar, o ens podem veure al casal, sigui o no sigui el meu (Eixample de Barcelona) i valorar com ens hem de moure en els propers mesos.

Finalment, us deixo aquí una còpia del principis bàsics fundacionals d’Esquerra Republicana de Catalunya tal i com els van publicar el juny del 1931. Tota una relíquia i curiositat.