El Cant de la Senyera ha actuat durant molts anys com un himne de Catalunya "alternatiu" als segadors, amb la dificultat que és una partitura a 4 veus, amb una melodia repartida entre les veus de les dones i dels homes i amb una tonalitat aguda. Vaja, que és un cant molt popular, perquè tothom n'ha sentit a parlar i en podria cantar un tros, però gens popular alhora, pel que fa a la seva poca facilitat perquè el "poble" el canti.

Fa uns dies, al programa de La Viquipregunta parlàvem de si la música clàssica era elitista o no i tots els que fem o gaudim de la música voldríem respondre que no. Però quan preguntes a alguns melòmans què en pensen de la interpretació de les òperes i els Lieder traduïts al català, no amb la traducció impresa en el programa, sinó que es cantin en una traducció en català feta per cantar, com s'havia fet fa cent anys, en general et diuen que és un disbarat. No és aquesta una actitud una mica esnob, elitista, em pregunto? Us presento el projecte Joaquim Pena per recuperar i difondre la tradició d'interpretar Lieder estranger en català.

El divendres 26 de gener del 2024, a les 18:30 h, faré una presentació-taller de la Viquipèdia a la sala d'actes de la Biblioteca Joan Petit i Aguilar, de Sant Feliu de Codines dins el marc de les Jornades Fabra '24.

De programari per fer gravat musical, per crear partitures, n'hi ha uns quants, des dels programaris privatius més coneguts com Finale o Sibelius fins a aplicacions web més noves com Noteflight o Flat. Caldria fer una menció especial per Musescore, com a proposta de programari lliure. Però avui vull parlar de Lilypond, una opció lliure que permet editar les partitures en format text i, per tant, tenir-ne un control de versions i permetre'n la col·laboració, que té, a més, una qualitat excepcional en el gravat.