Fa uns dies vaig instal·lar la darrera actualització del meu Mac després de saber que el Notes tenia alguna funcionalitat nova. La decepció va ser tan gran que vaig decidir buscar una alternativa i vaig trobar l'Obsidian, el programa que serveix molt més que per a prendre notes.

El Cant de la Senyera ha actuat durant molts anys com un himne de Catalunya "alternatiu" als segadors, amb la dificultat que és una partitura a 4 veus, amb una melodia repartida entre les veus de les dones i dels homes i amb una tonalitat aguda. Vaja, que és un cant molt popular, perquè tothom n'ha sentit a parlar i en podria cantar un tros, però gens popular alhora, pel que fa a la seva poca facilitat perquè el "poble" el canti.

Fa uns dies, al programa de La Viquipregunta parlàvem de si la música clàssica era elitista o no i tots els que fem o gaudim de la música voldríem respondre que no. Però quan preguntes a alguns melòmans què en pensen de la interpretació de les òperes i els Lieder traduïts al català, no amb la traducció impresa en el programa, sinó que es cantin en una traducció en català feta per cantar, com s'havia fet fa cent anys, en general et diuen que és un disbarat. No és aquesta una actitud una mica esnob, elitista, em pregunto? Us presento el projecte Joaquim Pena per recuperar i difondre la tradició d'interpretar Lieder estranger en català.

El divendres 26 de gener del 2024, a les 18:30 h, faré una presentació-taller de la Viquipèdia a la sala d'actes de la Biblioteca Joan Petit i Aguilar, de Sant Feliu de Codines dins el marc de les Jornades Fabra '24.